L’enllaç és una característica interessant a Linux. Als sistemes operatius similars a UNIX, tot és un fitxer. Un fitxer és bàsicament un enllaç a un inode, un tipus especial d’estructura de dades que emmagatzema tot el contingut d’un determinat fitxer, excepte el seu nom original i el contingut real. Crear un enllaç és crear un altre fitxer que apunti al mateix inode subjacent que un altre fitxer. En moltes situacions, és un mètode increïblement útil.
Consulteu com crear enllaços durs a Linux.
Enllaços durs a Linux
Abans d’endinsar-nos més en profunditat, parlem una mica dels enllaços durs i suaus. Hi ha algunes diferències fonamentals entre elles. En el cas d’un enllaç dur, només pot existir al mateix sistema de fitxers, mentre que l’enllaç simbòlic persistirà entre sistemes de fitxers. A més, només es pot realitzar en fitxers normals. Tampoc no podeu crear enllaços durs de directori, de manera que no crea cap bucle de directori.
Si s’elimina un fitxer de l’enllaç dur, l’elimina de l’inode subjacent.
L'ordre ls pot imprimir l'inode d'un fitxer / directori de destinació.
$ls -al <fitxer_o_direcció>
Creació d’enllaços durs
Generar un enllaç dur és molt senzill. Per crear enllaços, ln és l'eina dedicada disponible a gairebé totes les distribucions de Linux.
Utilitzeu l’estructura d’ordres següent per crear un enllaç dur. Tingueu en compte que la destinació hauria de ser dins del mateix sistema de fitxers. El senyalador -v és per al mode detallat.
$ln -v <font> <enllaç> 
Verifiqueu el resultat.
Pel que fa a l'enllaç dur del directori, no està permès. Hipotèticament, encara es pot crear, però la majoria de distribucions de Linux desactiven aquesta funció, fins i tot si executeu l'acció amb privilegis d'arrel. Per a l'enllaç de directoris, utilitzeu enllaços suaus.
Enllaços suaus
Els enllaços suaus s’anomenen enllaços simbòlics. L’enllaç suau pot ser un sistema de fitxers creuats. Per definició, no és un fitxer estàndard, sinó un fitxer que apunta a un fitxer existent. Aquí, el fitxer d’enllaç suau tindrà un valor d’inode diferent, però apunta al fitxer original.
Igual que crear enllaços durs, utilitzarem l'eina ln. Per declarar crear un enllaç suau, afegiu el senyalador -s.
$ln -vs <font> <destí> 
Verifiqueu el resultat.
Si ja existeix un enllaç, podeu actualitzar-lo mitjançant el senyalador -f que obligui ln a actualitzar l'enllaç sense cap confirmació. Com a alternativa, podeu utilitzar el senyalador -i per crear enllaços interactius.
$ln -sf <font> <destí> 
No oblideu verificar el resultat.
Cercar enllaços
Suposant que hi hagi diversos enllaços al mateix fitxer, fer-ne un seguiment pot ser difícil. En aquesta situació, utilitzeu aquest mètode per esbrinar tots els enllaços.
Per a això, necessitem el valor d’inode del fitxer original. Utilitzeu l'ordre següent per esbrinar el número d'inode.
$ls -al <fitxer_diana> 
Ara, utilitzeu el número d’inode per esbrinar tots els enllaços a aquest fitxer. Aquí, el directori actiu actual ha de ser el directori on es troba el fitxer original.
Supressió d’enllaços
Si voleu desactivar un enllaç dur, la manera de fer-ho és suprimint el fitxer enllaçat.
$rm <enllaç> 
Pensaments finals
L’enllaç és una eina poderosa que podeu utilitzar en moltes situacions. Tot i que presenta les seves pròpies limitacions, pot oferir avantatges excel·lents a molts escenaris.
T'interessa conèixer més a fons l'ordre ln? Consulteu com utilitzar l'ordre ln.
Feliç informàtica!